lectures de la missa del diumenge X de durant l'any 10 de juny 2018

DIUMENGE X DE DURANT L'ANY

«tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu parent»

Lectura del llibre del Gènesi

Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? ¿És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el vendre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.»

Gn 3,9-15

Salm Responsorial

R. Són del Senyor l’amor fidel
i la redempció generosa.

Des de l’abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica. R

Si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte. R

Confio en la paraula del Senyor,
la meva ànima hi confia.
Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí.
Que espirin el matí els sentinelles,
Israel espera en el Senyor. R

Són del Senyor l’amor fidel,
i la redempció generosa.
És ell que redimeix Israel,
de totes les seves culpes. R

Sl 129,1-2.3-4.5bc-7a.7bc-8 (R.: 7bc)

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, l’Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat.» Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d’aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres. Perquè tot això és ben bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció de gràcies a la seva glòria. Per això no ens desanimem. És veritat que la vida d’homes que vivim per fora es va consumint, però la que vivim dins nostre es va renovellant cada dia, perquè el pes lleuger del que ara sofrim, i que dura tan poc, va acumulant un pes incomparable de glòria que durarà sempre. I nosaltres no apuntem a això que veiem, sinó a allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre. El nostre cos, que és la casa i el tabernacle de Déu a la terra, serà destruït, però sabem que tenim al cel un altre edifici, un temple que és obra de Déu, no fet de mà d’homes, etern.

2Co 4,13-5,1

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus sentiren dir el que feia hi anaren per endur-se’l, perquè deien que havia perdut el seny. Per altra banda, els mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem deien que estava posseït per Beelzebul, i que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis.
Jesús els cridà i els rebatia valent-se de paràboles. Els deia: «Com pot ser que Satanàs vulgui treure fora Satanàs? Si un reialme es divideix en faccions que lluiten les unes contra les altres no pot durar gaire temps. I si dins d’una família hi ha divisions, tampoc no pot durar. Igualment, si el regne de Satanàs s’ha dividit en faccions que lluiten entre elles ja no se sosté: no pot pas durar. A casa d’un guerrer valent ningú no pot penetrar-hi per prendre-li el que té sense encadenar-lo abans; només així li podrà saquejar la casa.
Us ho dic amb tota veritat: Per més pecats que un home cometés i per més blasfèmies que proferís, Déu està disposat a perdonar-lo, però el qui injuria l’Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai i sempre serà reu del seu pecat.» Jesús va fer aquesta afirmació perquè deien que tenia un esperit maligne.
Després arribà la seva mare amb els seus familiars, i de fora estant el fan cridar. La gent que seia al voltant d’ell li diu: «La vostra mare i els vostres parents són aquí fora, que us volen veure.» Ell els respon: «Qui són la meva mare i els meus parents?» Llavors mirant els que seien tot al voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus familiars: tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu parent, la meva parenta, la meva mare.»

Mc 3,20-35

"No ens tanquem davant la misericòrdia de Déu"

El Gn 1-11 és un punt i a part essencial dins la Bíblia.
El 2n relat de la Creació planteja més la qüestió de l’origen del mal que el del món, amb veritats bà- siques de la fe expressades en llenguatge mito-poiètic.
Malgrat la rebel·lió, el Senyor segueix preocupant-se per Adam i li pregunta amb amor: On ets?, on t’hi has posat? (Gn 3,9). Així el Creador li recorda el jardí a Edèn d’on l’havia posat al front.
Trencar amb Déu duu a trencar amb el proïsme i per això Adam dona la culpa a la dona que m’heu donat.
La serp (símbol bíblic de l’enemic de Déu) és maleïda amb anunci de lluita: Posaré enemistat entre el teu llinatge i el de la dona; i sobretot amb promesa de victòria final d’un del llinatge de la dona: el Messies, el Fill de Déu, nascut d’una dona (Ga 4,4).
Poden ser «ministres» del Déu gloriós uns homes sense qualitats realment extraordinàries? Pau fa lectura profunda de l’experiència apostòlica: no mancarà la manifestació gloriosa de Déu! Vindrà al seu moment.
Ara cal lluitar. La Salvació és per a l’Apòstol el valor decisiu, sense que la dimensió històrica sigui negada o desconeguda; simplement és relativitzada.
Saber que, quan es desfà la casa terrenal del nostre cos tenim al cel un altre edifici que és obra de Déu, no porta a evadir-nos del món. Perquè tant si vivim en el cos si n’emigrem, només ens delim per ser-li plaents.
En l’acusació a Jesús d’estar posseït per Beel-Zebul el més greu és qui l’acusa: els Mestres de la Llei, responsables d’administrar la justícia, instruir el poble en la Llei i continuar el seu desenvolupament teòric.
El qui injuria l’Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai: no perquè Déu no pugui o no vulgui perdonar, sinó perquè el pecador es tanca a la misericòrdia de Déu.
La blasfèmia contra l’Esperit Sant és el rebuig de l’oferta salvadora i perdonadora de Jesús.
L’Evangeli mostra el contrast entre els parents que anaren per endurse’l perquè deien que havia perdut el seny i l’autèntica família de Jesús que ho és tothom qui compleix la voluntat de Déu. Ser del grup/família de Jesús és fruit de l’obediència a la voluntat de Déu coneguda per la fe en Jesucrist.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi